Empreses

Situació social:

L’ús del valencià a les empreses és desigual i avança a poc a poc. Després d’analitzar l’ús que en fan diferents marques i empreses, trobem que un nombre elevat d’empreses, davant la manca de segmentació dels seus canals de comunicació en funció de la llengua i del territori, opten per l’ús exclusiu del castellà. D’altres limiten el seu ús a ocasions especials com puguen ser les festes falleres, i altres no tenen el valencià com a llengua principal de comunicació però sí que l’usen en les respostes als usuaris en l’atenció al client sobre incidències o informació sobre productes, una de les principals demandes dels usuaris a les marques que tenen presència a la xarxa. També hi ha empreses que introdueixen missatges i campanyes en les dues llengües depenent, de nou, del tipus de contingut i de la seua ubicació geogràfica, i finalment hi ha empreses que han fet de l’ús del valencià ja part de la seua marca i és la llengua vehicular dels seus canals corporatius, o bé han segmentat els seus canals per atendre la diversitat lingüística de la seua comunitat d’usuaris.

Consum, la Fallera (arrós) i Túria (cervesa)

Entre les bones pràctiques trobem una gran empresa de distribució d’alimentació com és Consum. Han traslladat a les xarxes el seu codi d’ús lingüístic (amb cartelleria, etiquetatge i atenció telefònica en valencià) i usen indistintament valencià i castellà també en la resolució de les consultes dels clients que es fan en funció de la llengua en què es vehiculen.

Altres empreses que han incorporat el valencià als seus canals a la xarxa han estat Arroz La Fallera o la cervesa Túria, que també han fet de València (i del valencià en menor mesura) part de la seua identitat i del seu valor afegit.

Caixa Popular

Com a exemple d’empresa que ha fet de l’ús del valencià identitat de marca trobem Caixa Popular, que vehicula tots els seus missatges en valencià. Aquest ús lingüístic, a més d’un dels pocs casos que podem trobar, està relacionat amb la vocació de ser una caixa de proximitat i arrelada al territori i al seu teixit productiu i social en un moment en què els valencians hem perdut totes les entitats financeres pròpies.

Segmentar el públic per a un millor servei

Adés hem comentat la manca de segmentació dels comptes de les empreses en funció de la llengua o del territori. Si bé és cert que suposa un major esforç per a les empreses i entitats, té diverses potencialitats a més de possibilitar l’ús del valencià d’una manera més extensa i menys conflictiva. La segmentació permet posar en valor el producte en un territori concret i adaptar-lo a l’entorn d’una manera més natural, a més de desplegar campanyes territorialitzades amb major potència. Si bé no es tracta d’una empresa a l´ús però sí que és una entitat privada, aquesta és la via del València CF, que ha obert un compte específic en valencià a Twitter. Caldrà veure si altres empreses que sí que han territorialitzat i vehiculat en valencià algunes de les seues campanyes adopten aquest camí.

Les xarxes socials són una oportunitat per al valencià, ja que els valencians som éssers molt socials. A les xarxes no escrivim, sinó que parlem com ho faríem al carrer. El valencià no necessita tant de defensa com de visibilitat, i el mercat es comença a moure en aquest sentit més enllà de la temporada de falles. Per exemple, en el cas de la campanya de La Fallera el resultat és que els diferents canals a les xarxes a Facebook i Twitter i el web són en valencià més enllà de la campanya concreta i ha arrossegat altres empreses del seu sector a iniciar campanyes també en valencià, com ha ocorregut amb Dacsa i «El valencià que no sabia fer paelles».

El problema de la hipervigilància ortogràfica.

De vegades ens fixem massa en la correcció lingüística de tot allò que publiquen les empreses, i fins i tot alguns acaben fent-ne escarni. L’opció correcta podria ser fer un reforç positiu de les bones pràctiques que facen les empreses com Consum o Caixa Popular, per posar-ne més exemples, que a més acaben eixint de les xarxes i llançant cartelleria i altres elements també en valencià. Les empreses no tenen la funció ni la responsabilitat de recuperar la llengua, ara bé, també creuen que el client té sempre la raó. Si ens adrecem en valencià a elles i a més fem un reforç positiu del seu canvi d’actitud, continuarem guanyant espais.

Tot i l’evolució positiva de l’ús del valencià entre les empreses privades, encara queda molta feina per fer tant a la xarxa com fora. En aquest sentit, caldrà veure l’impacte que tindrà la proposta de la Conselleria de Cultura de crear un segell de qualitat lingüística per a empreses que facen un bon ús de les dues llengües amb valor afegit i caire internacionalitzador, i si entre els aspectes a avaluar serà l’ús del valencià en els diferents perfils corporatius de les empreses. Una oportunitat més de reforçar les bones pràctiques en un àmbit, el de les xarxes socials, on el valencià té molts espais a guanyar.

El valencià a les empreses de xarxes socials:

La presència d’Internet en la nostra vida quotidiana ja és indiscutible. Ordinadors, tauletes o smartphones són objectes que ja considerem pràcticament imprescindibles per al nostre dia a dia. Molts de nosaltres, especialment en el sector més jove però cada vegada de manera més generalitzada, disposem de diferents comptes a les xarxes socials. Facebook, Twitter, Linkedin, Instagram ens serveixen per a mantenir-nos informats, per transmetre allò que vivim i la nostra visió sobre el món que ens envolta.

Segons un estudi recent de la VIU (Universitat Internacional de València), l’Estat espanyol és el més connectat d’Europa i s’inverteixen una mitjana de dues hores diàries en l’ús de les xarxes socials (i més de 4,4 hores de connexió d’Internet) amb un índex de penetració del 47 % de la població, molt per damunt d’altres països del nostre entorn. En els darrers 15 anys, els usuaris d’Internet s’han multiplicat per 8, unes dades que remarquen la importància de la presència a la xarxa i de la relació en aquest entorn entre ciutadans, institucions i empreses. Però, en quina llengua ho fem? Com usen les empreses el valencià a la xarxa?

Google ha situat el valencià- català entre les 10 llengües més actives a la xarxa en funció del seu nombre de parlants i de l’activitat més enllà del seu àmbit lingüístic. Aquesta vitalitat també s’ha mostrat en un dels llocs més visitats a la xarxa: la Viquipèdia, que ja registra prop de mig milió d’articles i la qualificació d’enciclopèdia perfecta en tenir els 1.000 articles bàsics amb continguts de qualitat.

L’adaptació de les diferents plataformes de les principals xarxes socials és un altre element a tenir en compte per a la millora de l’ús del valencià a les xarxes i del creixent interés d’aquestes empreses per disposar d’una presència normalitzada en la xarxa en les llengües predilectes dels seus milers milions d’usuaris. Les dues xarxes principals que compten amb un major nombre d’usuaris, Facebook i Twitter, han optat per sistemes similars per a adaptar les seues diferents versions (escriptori o web i aplicacions per mòbils i tauletes adaptades als diferents sistemes operatius) a la nostra llengua. Així, els dos disposen de centres de traducció on van afegint diversos idiomes i on són els usuaris els qui primer tradueixen les diferents frases que componen els textos i accions, i després a través d’un sistema de votació validen la millor opció per als milers de fragments de text de cadascuna de les traduccions. D’aquesta manera, les diferents versions es mantenen constantment traduïdes i a disposició dels usuaris.

Possibles solucions:

Premis:

Premis de promoció lingüística per a empreses que faciliten l'ús del valencià.

Reconeixement i visibilitat:

Segell de qualitat lingüística.
Recomanadors de responsabilitat lingüística.

Retolació:

Retols exteriors en edificis i especialment vehicles per la seua mobilitat.
Cartes i menus d'hostaleria.

Formació:

Formació en mutualitat lingüística
Formació en responsabilitat lingüística.
Formació en assertivitat lingüística.

Seguiment estadístic:

Creació de l'Observatori de l'ús del valencià amb la publicitació d'un informe anual d'usos del valencià.

Sancions:

Sancionar comportaments manifestament contraris a la convivència lingüística.

La regulació a Catalunya:

La Llei de política lingüística estableix unes obligacions destinades a totes les empreses, en matèria de retolació, atenció als clients i usuaris, oferta de serveis i documentació.

La Llei determina, per a les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen la seua activitat a Catalunya, sense excepció, i encara que tinguen els serveis organitzats des de fora:

Que han de poder atendre els clients tant si parlen en català com en castellà, o en aranès a la Vall d'Aran (art. 32.1).
Que han de tenir els rètols fixos almenys en català (art. 32.3).
Que han de tenir els documents d'oferta de serveis almenys en català (art. 32.3).
Que les empreses que subscriuen amb els clients contractes dels anomenats d'adhesió, normats, amb clàusules tipus o amb condicions generals, els han de tenir disponibles en exemplars separats, en català i en castellà (art. 15).

A més, tant la Llei de política lingüística com altres normes disposen unes exigències específiques per a les entitats financeres i d'assegurances (art. 15), per a les empreses públiques (art. 30), per a les que presten serveis públics (art. 30 i 31), per a les concertades o subvencionades (art. 33), per a determinats tipus d’establiments o activitats i per a algunes empreses de les que elaboren productes etiquetats.

Per altra banda, la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, fixa que les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin (article 128-1, 1).

Les persones consumidores, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català:

Les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin (article 128-1,2, a).
Les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis, d’acord amb llurs característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat (article 128-1, 2, b).
Els contractes d’adhesió, els contractes amb clàusules tipus, els contractes normats, les condicions generals i la documentació que hi faci referència o que derivi de la realització d’algun d’aquests contractes (article 128-1, 2, c).

Finalment, segons l’article 211-5, 1 la documentació i les informacions necessàries per al consum i l’ús adequats dels béns i serveis dirigides a les persones consumidores han d’estar a disposició immediata d’aquestes, d’acord amb el que estableix l’article 128-1. Aquest requisit no s’aplica a les marques, els noms comercials i la retolació emparada per la legislació de la propietat industrial.

Normativa aplicable:

Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya
Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística
Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya
Agència Catalana del Consum. Drets lingüístics
Agència Catalana del Consum. Codi de consum de Catalunya. Preguntes freqüents. Drets lingüístics

Les empreses de servei públic (telèfon, Internet, correus, ferrocarrils, taxis, autobusos, companyies àries, aigua, llum i gas)

A més de les altres obligacions lingüístiques que tenen totes les empreses, les de servei públic com ara les de telefonia fixa i mòbil, comunicacions per Internet, correus, ferrocarrils, taxis, línies d'autobusos, companyies aèries i les subministradores d'aigua, llum i gas han d'emprar almenys el català en la retolació i en les comunicacions megafòniques. També han de fer servir el català en les comunicacions i notificacions escrites, incloent-hi les factures i altres documents comercials adreçats a persones residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà si ho demanen (art. 31 de la Llei de política lingüística).

Si aquestes empreses són públiques de la Generalitat o d’alguna altra administració de Catalunya, o si el servei públic que presten és una concessió d'alguna d’aquestes administracions, llavors, a més, l’empresa ha d'utilitzar normalment el català a nivell intern, en la retolació i en les comunicacions i notificacions, incloent-hi les factures i altres documents comercials adreçats a persones residents en l'àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà si ho demanen (art. 30 de la Llei de política lingüística)

Empreses concertades i subvencionades.

A més de les altres obligacions lingüístiques que tenen totes les empreses, les empreses que hagin establert un concert amb la Generalitat o n'hagin rebut una subvenció han d'utilitzar, almenys, el català en la retolació, en els avisos i en la documentació adreçats al públic, com a mínim quan estiguin vinculats a l'objecte de l'ajut o el conveni (art. 33 de la Llei de política lingüística).

Empreses públiques i concessionàries.

A més de les altres obligacions lingüístiques que tenen totes les empreses, les empreses públiques i les concessionàries com ara les d'autopistes, de ports esportius i d'estacions d'esquí han d'utilitzar normalment el català a nivell intern, en la retolació i en les comunicacions i notificacions, incloent-hi les factures i altres documents comercials adreçats a persones residents en l'àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà si ho demanen (art. 50.5 EAC i 9 i art. 30 de la Llei de política lingüística).

Entitats financeres

A més de les altres obligacions lingüístiques que tenen totes les empreses, els bancs, les caixes d'estalvis i les altres entitats financeres com ara les companyies d’assegurances han de tenir almenys en català:

els xecs, els pagarés i els talonaris (art. 15 de la Llei de política lingüística)
els altres documents que ofereixin als clients (art. 15 de la Llei de política lingüística)

Cal recordar que, com a la resta d’empreses, i entre les obligacions que tenen totes elles, han de tenir disponibles en exemplars separats, en català i en castellà, els contractes anomenats d'adhesió, normats, amb clàusules tipus o amb condicions generals (art. 15 de la Llei de política lingüística).

Hostaleria.

Els bars i restaurants han de tenir, com a mínim en català, les cartes, les factures i els tiquets de caixa, com també qualsevol altre document comercial relacionat amb l’activitat de restauració prestada a l’establiment en concret.

Igualment, també ha de constar en català la informació de caràcter fix entre la qual s’hi inclouen els cartells o rètols dels establiments de restauració, tant si es troben a l’interior de l’establiment com aquells que es col·loquen a l’exterior del local.

El personal de servei i tot altre que mantingai un tracte directe amb les persones consumidores ha d’atendre la clientela en la llengua oficial que aquesta esculli: en català o bé en castellà. Segons l’Agència Catalana del Consum, l’expressió “ser atès” significa l’obligació d’entendre, almenys, qualsevol persona consumidora que s’expressi en les dues llengües, sense que això comporti l’obligació de parlar en una llengua o una altra.

Allotjaments turístics i agències de viatges.

Els allotjaments turístics han de facilitar els preus de tots els serveis i les factures almenys en català, i les agències de viatges han de proporcionar als consumidors les informacions referents als serveis contractats i els contractes almenys en català.

Etiquetatge

Les persones consumidores tenen dret a rebre en català les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequat dels béns i serveis, d’acord amb llurs característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat. Per tant, la norma imposa l’obligació als empresaris que prestin serveis o comercialitzin productes en l’àmbit territorial català de redactar en català tota aquella informació preceptiva que es consideri imprescindible per l’ús o gaudiment dels béns o serveis. Aquest deure és compatible amb el fet que aquesta informació també pugui constar redactada en altres llengües. Per tant:

L’etiquetatge dels productes posats a disposició de les persones consumidores s’ha de redactar en català en allò relatiu a les informacions, advertències de seguretat, precaucions, instruccions de funcionament, etc. que, d’acord amb la normativa sectorial aplicable a cada cas, tingui caràcter obligatori. Això inclou molt especialment tota aquella informació obligatòria que sigui determinant per a la protecció de la salut o la seguretat de les persones consumidores. (p.ex. les advertències d’una joguina per garantir la seguretat dels nens). Cal tenir en compte, que a l’etiquetatge de productes d’alimentació només es pot imposar una llengua que sigui oficial a la Unió Europea, consideració que el català actualment no té (Directiva 2000/13/CE i Reglament UE 1169/2011). La informació en català podrà constar en qualsevol suport d’acord amb la normativa reguladora del bé en qüestió: en el mateix producte, en una etiqueta adherida o penjada, en el propi embalatge, o bé en un fulletó a part quan sigui convenient.
La resta d’informacions no obligatòries que constin incorporades en els béns o serveis hauran de respectar les disposicions legals que siguin aplicables als productes o serveis en qüestió pel que fa a la llengua de la seva redacció.
Les dades obligatòries i les informacions voluntàries addicionals que figuren en l’etiquetatge de productes catalans que gaudeixen de denominació d’origen, de denominació comarcal o de denominació de qualitat i dels productes artesanals que es distribueixen en l’àmbit territorial de Catalunya han d’ésser necessàriament, com a mínim, en català.

Pàgines web.

Amb caràcter general no hi ha cap normativa que obligui les empreses a disposar de web en llengua catalana, com tampoc no és obligatori que en disposin, per exemple, en llengua castellana, atès que es tracta d’una activitat que queda estrictament dins de l’àmbit de decisió de cada empresari o empresària.

L’article 128-1 del Codi de consum estableix les informacions que les persones consumidores tenen dret a rebre en llengua catalana. En conseqüència, en la mesura que els web d’empreses que presten serveis a Catalunya s’adrecin a potencials consumidors catalans i incorporin qualsevol informació recollida en l’article esmentat, aquestes informacions han d’aparèixer, almenys, en català.

Informació interna de les emrpeses.

Els textos dels rètols i de les informacions de caràcter fix de l'interior dels centres laborals han de figurar, almenys, en català (art. 36.4 de la Llei de política lingüística). Els convenis col·lectius es poden redactar en qualsevol de les llengües oficials. S'han de redactar en la llengua que acorden les parts, i si no hi ha acord, en ambdues llengües i en exemplars separats (art. 16 de la Llei de política lingüística). En els convenis col·lectius i en els pactes d'empresa es poden introduir unes clàusules lingüístiques (art. 36.3 de la Llei de política lingüística), de les quals existeix una versió tipus, aprovada pel Consell de Treball de la Generalitat. Els treballadors, a l'Estat espanyol, tenen dret a no ser discriminats per raó de llengua, d'acord amb l'article 4.2.c de l'Estatut dels treballadors.

Administracions de finques.

Els administradors de finques han de:

comprendre el català i el castellà
redactar almenys en català les invitacions a comprar
redactar almenys en català la informació de caràcter fix
redactar almenys en català la documentació contractual i, si ho acorda la comunitat, també en altres llengües
redactar almenys en català els pressupostos
redactar almenys en català els resguards de dipòsit
redactar almenys en català les factures
redactar les actes de les reunions de les comunitats de propietaris almenys en català
legalitzar al registre de la propietat almenys en català o en aranès el llibre d’actes que conté els acords de la junta de propietaris

L'administrador, com a agent privat que és, no està obligat a fer servir una llengua oficial determinada, excepte en els casos detallats.

Regulat per la Llei 1/1998, de política lingüística, i normativa concordant, per la Llei 5/2006, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals (art. 553-27 i 28) i per la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya.