Normativa Drets Lingüístics

Superar l'actual normativa amb una llei d’igualtat lingüística. Una normativa que hauria d'assegurar els drets lingüístics dels valencianoparlants al País Valencià i que, al seu torn, busca revertir el descens que s’ha produït des dels anys 90 de l’ús i el coneixement de la llengua pròpia.

L’any 1992 el 61,1% de la població global valenciana sabia parlar valencià, mentre que en 2015 s’havia retrocedit fins al 50,9%. L’ensenyament en valencià només arriba al 30% dels estudiants i al ritme actual hauríem d’esperar fins al 2094 fins a assolir un percentatge del 50%.

Un conjunt de dades mostra que la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) no actua com a tal, ja que no fixa obligacions ni garanteix l’ús. Apel·la només a la bona voluntat i al foment. La LUEV no fa quasi mai allò que caracteritza les lleis: establir els deures i les obligacions que garanteix l’aplicació dels drets i la consecució dels objectius. És obvi que si tenim un dret, per a poder exercir-lo, cal que hi haja un deure correlatiu que algú altre ha de complir. Si no, el nostre dret resultarà una pura entelèquia.

Arran d’aquest caràcter voluntarista de la normativa impulsada per l’executiu socialista de Joan Lerma l’any 1983, no s’estableix cap previsió en àmbits crucials per a una societat moderna com ara els mitjans de comunicació, el comerç, els serveis, el món del treball, l’oci i els esports. A més, projecta una visió aïllacionista del valencià, que el deslliga de la resta de la comunitat lingüística, de manera que no assegura ni la recepció ni l’exportació de mitjans de comunicació ni de produccions culturals en valencià-català.

Aquestes mancances de la llei, de fet, han suposat, a parer dels especialistes l’impossibilitat d’avançar a l’ensenyament en llengua pròpia. I com a exemple, tenim les sentències d’una sala conservadora del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià que va tombar el decret de plurilingüisme primigeni i la normativa que regulava l’ús del català a l’administració valenciana.

SANCIONS

Un blindatge de la capacitat d’expressió dels parlants en la llengua pròpia que es podria garantir, tal com ocorre a la llei LGTBI, a través de diverses sancions catalogades com a lleus, greus i molt greus. I que es podria definir com a «disponibilitat lingüística».

Com a infracció lleu, es podria contemplar la realització d’expressions vexatòries per raó de llengua, exigir des de l’administració pública que canvie d’idioma o no atendre des d’una botiga comercial una persona en el seu idioma per raó de llengua. Les multes poden ascendir fins als 6.000 euros i la suspensió de treball per sis mesos en cas que siguen funcionaris públics els infractors.

Entre les faltes greus, s’hi trobaria una reiteració de les anteriors actituds descrites o «dur a terme qualsevol acció que implique aïllament, rebuig o menyspreu públic i notori de persones per causa de llengua utilitzada». Amb sancions contemplades de fins a 60.000 euros, hi ha possibilitats d’inhabilitar temporalment, de tancar el servei fins a tres anys o la prohibició de contractar amb la Generalitat Valenciana durant tres anys. La contínua reiteració, qualsevol represàlia per presentar una queixa per motius lingüístics o l’adopció de comportaments agressius suposen infraccions molt greus, amb una extensió de les multes econòmiques fins a 120.000 euros i dels períodes d’inhabilitació i prohibició d’obtenir contractes de l’administració valenciana de fins a cinc anys.

També podria existir una Comissió de Seguiment de la Igualtat Lingüística, conformada per especialistes independents que, com a persones de reconegut prestigi i externes al Govern, poden assegurar la independència de criteri i la continuïtat més enllà dels canvis polítics, assenyalar incompliments i punts a reforçar i, si cal, suggerir mesures.

Comunitat Valenciana, Catalunya i Illes Balears es poden comunicar en valencià-català.

Les sentències 634/2020 i 704/2020 emeses pel Suprem és deixar clar que cap govern autonòmic no té competències a l'hora de decidir en quina llengua es comunica amb les altres comunitats. Aquesta és una competència exclusiva de l'Estat, recollida en la llei de procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), concretament en l'article 15.3. Llegint el contingut de les sentències del Suprem, el que estan dient és que el govern valencià es pot comunicar en valencià amb altres comunitats que tinguEn aquesta mateixa llengua com a cooficial.

El Suprem remet a una llei estatal que també diu que es podran enviar en la llengua cooficial aquelles notificacions que una comunitat autònoma vulga enviar fora del seu territori. L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana recull que "l'idioma valencià és l'oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l'idioma oficial de l'Estat". Si algú es volguera agafar a una interpretació rigorista dels termes, el valencià reconegut com a llengua cooficial seria diferent del català.

Tot i això, aquesta interpretació sembla que té molt poc recorregut. En primer lloc, perquè el mateix Estatut valencià reconeix que "L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) és la institució normativa de l'idioma valencià" i aquesta institució reconeix que el valencià i el català són la mateixa llengua en aquest dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa i la denominació de l'entitat del valencià.

La secretària de l'AVL, Verònica Cantó, ho ha subratllat al "Fets o Fakes":

"L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) és una entitat estatutària, això vol dir que està dins de l'Estatut d'Autonomia valencià, i l'Estatut forma part del bloc de constitucionalitat. I aquest Estatut determina que és l'AVL la institució de la Generalitat que té la competència d'establir quina és la naturalesa i l'entitat del valencià. I això es fa en base a criteris científics de la romanística internacional."

En segon lloc, hi ha jurisprudència abundant que estableix que el valencià i el català són la mateixa llengua, tant pel que fa a sentències de tribunals ordinaris com del Suprem o el Constitucional.

Per tant, considerar que la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana no es poden comunicar en català per aquesta distinció gens gratuïta, fortament connotada i intencionada políticament entre català i valencià no sembla tenir gaire cobertura legal.

En la relació amb el govern balear, el cas és encara més clar, ja que l'Estatut de les Illes Balears, en l'article 4, recull que la llengua de les Illes és el català.

En quins punts les sentències de Suprem o el TSJCV sí que anul·len l'ús preferent de la llengua?

A banda del que resol en les dues sentències que hem revisat, el que fa el Tribunal Suprem és desestimar un recurs de cassació (anul·lació) contra una sentència prèvia del TSJCV, en la qual sí que es retalla substancialment el decret sobre l'ús preferent de la llengua aprovat per la Generalitat Valenciana. Per tant, el Suprem avala la retallada del decret sobre la llengua que va redactar la Generalitat. Rogeli Montoliu Casals:

"La sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (que el Suprem avala) és un exemple més. No garanteix la protecció lingüística del català o d'altres llengües minoritàries que hi pugui haver a l'estat espanyol. És un exemple paradigmàtic del fet que les llengües minoritàries a Espanya no queden correctament protegides. En decrets com el del govern valencià, el Suprem hi veu una preferència del valencià per sobre del castellà quan el que és, és un intent de protegir una llengua minoritària."

Segons els experts consultats, un altre dels efectes greus de les sentències del Suprem i el TSJCV té a veure amb el que fa referència al concepte d''àmbit lingüístic', que no queda reconegut jurídicament. Verònica Cantó, de l'AVL:

"(De les sentències) no compartim la part que es refereix a la manca de validesa jurídica del concepte ‘àmbit lingüístic'. Aquest concepte està plenament assumit en el nostre ordenament jurídic. Tant en la llei de creació de l'AVL com en el dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa i la denominació de l'entitat del valencià, que es va aprovar el 2005. Reconèixer el concepte ‘àmbit lingüístic', que també està arreplegat en la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, és que les llengües, a banda de les seues divisions administratives, tenen unes extensions geogràfiques que abasten més del que és purament administratiu."

Repassem alguns dels articles del Decret 61/2017 que els tribunals han deixat sense efecte:

- Queda sense efecte l'article que diu que el "personal de l'Administració de la Generalitat que atén directament la ciutadania iniciarà en valencià la comunicació".

- Queda suspès també l'article 18.1 sobre les publicacions i publicitat institucional, que diu: "Els fullets, cartells i avisos de caràcter informatiu o divulgatiu, en qualsevol suport i, en general, totes les publicacions de l'Administració de la Generalitat, es redactaran o emetran, almenys, en valencià".

- També queda anul·lat l'article 9 sobre retolació informativa. El decret diu que "als territoris de predomini lingüístic valencià, els rètols indicadors, interiors i exteriors, qualsevol que en siga el suport, d'oficines i la resta d'instal·lacions de l'Administració de la Generalitat, es redactaran en valencià".

- També l'article 10, que regula que les actuacions internes de l'Administració de la Generalitat de caràcter administratiu es redactaran en valencià.

- També suspèn els punts 1, 2 i 3 de l'article 20 del decret que regula els contractes de l'Administració.

Article 20. Contractes

L'Administració de la Generalitat procurarà que els contractistes utilitzen el valencià en els béns i en els serveis que són objecte del contracte, d'una manera especial en l'etiquetatge, en l'embalatge, en les instruccions d'ús, si pertoca, i en l'atenció a la ciutadania, sense perjudici del dret de la ciutadania a l'opció lingüística. Aquests requisits han de constar en el plecs de clàusules administratives particulars i tècniques o documents anàlegs que aproven els òrgans de contractació.

En el cas d'estudis, projectes i treballs anàlegs que l'Administració de la Generalitat encarregue a tercers, hauran de ser-li lliurats, almenys, en valencià.

Els documents contractuals subscrits pels òrgans de contractació de l'Administració de la Generalitat es redactaran en valencià. Si l'altra part contractant ho sol·licita, es redactaran també en castellà.

La normativa hauria de recollir el dret de «relacionar-se, oralment o per escrit, amb l’administració de l’Estat en territori valencià en la llengua oficial que es trie i a ser-hi atès, sense exigir cap traducció, a més d’atorgar validesa a les actuacions judicials comunicades i escrites en qualsevol dels dos idiomes cooficials del País Valencià. Una validesa que també tindrien tot document públic, civil, mercantil, conveni col·lectiu i registre públic redactat en ambdues llengües oficials.

Les comunicacions de la Generalitat Valenciana, que tindria com a llengua vehicular el valencià-català, a territoris del mateix domini lingüístic estiguen escrites en l’idioma comú propi. En l’àmbit municipal hauria de recollir els mateixos aspectes en les comunicacions fetes pels ajuntaments.