Sanitat
En Valencià amb la sanitat
Segons la Plataforma per la Llengua, en 2017-2018 es van denunciat cinc casos de discriminació lingüística per l’ús del valencià en l’àmbit sanitari. A més d’aquests dos casos recents, se n’han tramitat uns altres tres que tenen el seu origen als centres de salut de Guardamar del Segura, Castelló de la Ribera i Benimaclet, a València. Del cas de Guardamar s’ha rebut resposta favorable per a la persona denunciant i, pel que fa a Castelló de la Ribera, hi va haver un expedient sancionador a la sanitària implicada per discriminació lingüística i va ser apartada un temps del seu servei.
Un dret elemental
De fet, dos persones que han patit durant l'any 2020 discriminacions lingüistiques en els centres sanitaris han emprès accions administratives davant la vulneració dels seus drets lingüístics. Les seues reclamacions han anat adreçades als centres sanitaris, a la Conselleria de Sanitat, a l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana i al Síndic de Greuges. “Posar les queixes i les reclamacions requereix una inversió de temps.
Però ha d’haver-hi una solució de base, un sistema que protegisca els drets dels usuaris. No és un cas únic, ja se n’han denunciat d’altres, i sabem que les queixes que finalment arriben a les instàncies oficials són la punta de l’iceberg, perquè no tothom sap que té aquests drets.
Segons la Plataforma per la Llengua, en el darrer any i mig s’han denunciat cinc casos de discriminació lingüística per l’ús del valencià en l’àmbit sanitari. A més d’aquests dos casos recents, se n’han tramitat uns altres tres que tenen el seu origen als centres de salut de Guardamar del Segura, Castelló de la Ribera i Benimaclet, a València. Del cas de Guardamar s’ha rebut resposta favorable per a la persona denunciant i, pel que fa a Castelló de la Ribera, hi va haver un expedient sancionador a la sanitària implicada per discriminació lingüística i va ser apartada un temps del seu servei.
Una persona que tracta amb pacients valencians en territori valencià ha d’entendre el valencià, que és llengua oficial, i això no suposa cap dificultat. Són drets elementals que s’han de fer complir. Una discriminació per raó lingüística és tan greu com una per raó de raça o religió. A més, no és veritat que els casos de discriminació lingüística es basen en el desconeixement del valencià. En tots els casos que hem assenyalat, els metges o els infermers entenien perfectament el valencià. És un tema ideològic.
Servei de menor qualitat
Sens dubte, al canvi de percepció han ajudat les institucions públiques encarregades de recollir i intervenir assumptes relacionats amb el trepig dels drets lingüístics. De recent creació pel govern valencià, l’Oficina de Drets Lingüístics estudia tots els casos que arriben i que afecten tant a l’administració pública com a l’àmbit d’allò privat. A l’abril d’enguany, l’organisme havia rebut un total de cinc reclamacions i un suggeriment majoritàriament referits a entitats de caràcter públic. El nombre de casos ha augmentat fins avui; tanmateix, l’actualització d’aquestes dades es desconeix perquè l’Oficina ha decidit no fer-les públiques fins que no s’elabore l’informe anual que s’ha de presentar a les Corts.
Qualsevol mesura que no garantisca l’atenció als ciutadans en la llengua que ells desitgen significa oferir un servei de menor qualitat. Amb l’Oficina esperen pronunciament del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV).
Personal sanitari que atén pacients en valencià ha de conèixer la llengua.
Un canvi unilateral per part de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques a l’esborrany de l’esperada Llei de la Funció Pública valenciana ha fet saltar les alarmes entre diferents entitats. La modificació afecta el text que fa referència a la incorporació del requisit lingüístic en el sector de la sanitat, pactat i acordat per diferents actors socials a principi de legislatura, que contemplava excepcions molt concretes i puntuals en l’habilitació d’aquest requisit. Però amb la decisió de reformular el text, la Conselleria encapçalada per Gabriela Bravo obre la porta a la generalització de l’excepció i a convertir-la en norma via reglament. Fet i fet, el requisit de la capacitació lingüística perilla en un dels àmbits, diuen alguns sindicats, on més falta hi fa.
L’única fórmula per poder garantir que tots els usuaris de la sanitat pública siguen assistits en la seua llengua és que tots els treballadors de la sanitat estiguen capacitats en les dues llengües oficials
Si el que volem és normalitzar el valencià a les institucions sanitàries, amb el mèrit no n’hi prou. Hem de donar un pas més, i aquest és el requisit d'accés de conèixer el valencià.
Les solucions:
Capacitació:
Capacitació lingüística de tot el personal sanitari en el coneixement del valencià.
Publicitació:
Publicar cartells, explicitar i fer visible la possibilitat de ser atés en valencià en els centres sanitaris i quins professionals ho faciliten.