Etiquetar en valencià és obtindre garantia valenciana

Introducció

L’etiquetatge en valencià és un dels aspectes on les empreses els costa més d’adaptar-se als nous temps. El potencial econòmic i el gruix de consumidors justifiquen en escreix tota presència del valencià en l’etiquetatge i en les instruccions dels productes. No obstant encara hi ha empreses, que bé siga per desconeixement del potencial econòmic dels consumidors de l’àmbit lingüístic, per desconeixement dels seus drets, per pors o per inèrcies de temps pretèrits no han modernitzat l’empresa i mantenen aquesta diferenciació de tracte del ciutadà en relació a la resta de consumidors comparables. Cal trencar aquesta inèrcia i avançar. Per això volem contribuir a informar, facilitar i entendre la importància de l’etiquetatge en valencià.

Per què etiquetar en valencià?

Cal etiquetar en valencià perquè és el que és normal; el que és natural. En tots els països amb comunitats lingüístiques amb tants parlants i coneixement de la llengua com és el cas del valencià-català s’etiqueten tots els productes com a mínim en aquesta llengua. Cal etiquetar en català, doncs, per la mateixa raó que s’etiqueta en les altres llengües comparables al valencià-català: similars en nombre de parlants, en vitalitat de la llengua, situades en països multilingües o de comunitats lingüístiques on els ciutadans tenen ple coneixement fins i tot d’altres llengües. Cal etiquetar un producte en valencià-català de la mateixa manera que etiquetarem en suec a Suècia, en suec a les zones on el suec és llengua pròpia de Finlàndia, en danès a Dinamarca, en portuguès a Portugal o en francès a les zones on el francès és llengua pròpia de Suïssa.

Al cap i a la fi, no hi ha raons objectives que justifiquen un tractament excepcional per al consumidor català. El consumidor valencià té els mateixos drets i no pas menys que qualsevol altre consumidor europeu, amb l’afegit que el pes econòmic que representa sovint és molt superior al d’altres comunitats lingüístiques, i per tant econòmicament es justifica en escreix l’etiquetatge en català.

Com succeeix en bona part dels casos, l’etiquetatge no té només una funció per fer entendre unes informacions obligatòries del producte, sinó que es pretén anar més enllà i fer una funció bàsicament comercial. Cal tenir en compte que bona part dels consumidors no es llegeixen plenament l’etiqueta o bé suposen que no els cal la lectura per entendre el tipus de producte que compren. Els criteris de tria rauen, a més evidentment de les raons comunicatives, en qüestions comercials, d’imatge del producte i l’empresa davant el client.

Amb l’etiquetatge se cerca adaptar-se de la millor manera possible a les característiques específiques de la societat on ha de ser consumit el producte. L’etiquetatge dels productes, més que voler transmetre una informació intel·ligible per al consumidor, constitueix un mitjà de garantia de respecte i proximitat del producte cap al client i de transmissió d’un missatge que li sigui proper.

No costa més.

Etiquetar en valencià-català no representa un cos afegit més enllà del mínim cost que representa etiquetar en qualsevol altra llengua. Si podem fer una inversió per etiquetar en castellà també la podem fer per etiquetar en valencià. Etiquetar en valencià modernitza en una emrpesa les seves maneres d’actuar i de relació amb el client. Les empreses no poden restar ancorades al passat amb polítiques lingüístiques pròpies del règim anterior. Cal que siguen conscients d’això i també assumeixen la democràcia econòmica i comercial. Etiquetar en valencià-català és una part essencial d’aquest assoliment, i per tant una mostra de modernitat i progrés en el món empresarial.

La importància de la llengua en el context d’actuació de l’empresa

De les vora 6.000 llengües que hi ha al món el valencià-català ocupa aproximadament la posició 70 quant al nombre de parlants. A més, és la novena llengua de la Unió Europea segons població en el seu domini lingüístic (comptant les noves incorporacions de Bulgària i Romania), i la tretzena pel que fa al nombre absolut de parlants, per sobre de llengües com l’irlandès, el maltès, l’estonià, el letó, el lituà, el finès, el danès, l’eslovè o l’eslovac. La llengua de la comunitat lingüística per demografia, estatus jurídic, presència en les mitjans de comunicació, situació sociolingüística, vitalitat literària i equipament lingüístic, pot comparar-se amb llengües com el finès, el suec, el danès, el lituà, el noruec, el grec, l’eslovac, el txec, l’eslovè... A més, en relació a les actuals llengües oficials de la Unió Europea, el valencià-català en alguns aspectes ha estat una llengua pionera: així va ser de les primeres en fer-se ciència i filosofia, en tenir un sistema estandarditzat des de l’Edat Mitjana, en diccionaris i manuals (entre llengües, de cuina, eròtics...), etc.

És un idioma plenament codificat i normativitzat amb un total consens acadèmic.

A diferència d’altres llengües no hi ha grans diferències dialectals. Els seus recursos lingüístics i estudis sobre gramàtica, lexicografia, dialectologia, terminologia, història de la llengua, toponímia i onomàstica són comparables, i en alguns casos superiors, als de les grans llengües llatines. El valencià-català compta amb textos escrits i literaris, ininterrompudament, des del segle XII. Actualment hi ha més de 1200 autors literaris vius que escriuen en llengua pròpia i cada any es publiquen més de 7.000 títols en valencià-català

El valencià-català és també la desena llengua del món més traduïda en l’àmbit editorial. A Internet ocupa, segons dades del 2005, el lloc 26 en quant a nombre de pàgines web. D’altra banda ocupa la posició 19 quant a pàgines web per parlant, per damunt de llengües com el xinès, el castellà, l’àrab, el rus, el portuguès o el turc.

No és una llengua minoritària

El valencià-català no és doncs una llengua minoritària, ans al contrari. Té entre 7 i 8 milions de parlants, segons les fonts, i és compresa àmpliament per la població que viu en el seu domini lingüístic, amb més de 12 milions d’habitants. A Catalunya, per exemple, és comprès per més del 97% de la població, a les Illes Balears per sobre del 93% i en llocs com la Franja de Ponent, a l’Aragó, la comprensió ultrapassa el 98%.

Dins el context de l’Estat espanyol també el valencià-català és força important. Un 30% dels ciutadans espanyols viuen en territoris on el català és llengua oficial. Si ens fixem en els altres parlants de llengües diferents al castellà dins l’Estat espanyol, el català triplica en nombre de parlants totes les altres comunitats lingüístiques pròpies plegades. Els estatuts d'autonomia de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (Comunitat Valenciana) reconeixen el valencià-català com a llengua oficial.

D'altra banda, el 1990 el Parlament Europeu va aprovar una Resolució que reconeix la identitat, la vigència actual i l'ús de la llengua en el context de la Unió Europea. Posteriorment (2006) ha estat reconeguda com a llengua d’ús en el Parlament Europeu i en les relacions entre els ciutadans i la Unió Europea.

Cal dir que en d’altres aspectes del món socioeconòmic (publicitat, catàlegs, documents, serveis al client...) el valencià-català ha experimentat una millora substancial en els darrers anys. A més la transmissió familiar de l’idioma s’incrementa any rera any. La situació de l’etiquetatge en valencià-català no s'adqua doncs a la situació lingüística real de la societat actual. És per això que cada vegadaes més empreses, entre elles multinacionals, després de detectar aquest desajustament, han iniciat en els darrers anys polítiques de normalització en l’etiquetatge d’acord amb la seua imatge d’empresa moderna.

Evolució i creixement de l’etiquetatge en valencià-català

L’etiquetatge en valencià-català, tot i partir d’una situació molt desfavorable, ha tingut, i està tenint, un creixement molt substancial, justament, i de manera més pronunciada, en els darrers anys. Lluny d’aquells inicis on l’etiquetatge restava restringit al producte artesanal, ara com ara és present, i cada vegada més, en tots els sectors, fins i tot en els productes de grans multinacionals.

Així trobem des d’aparells de telefonia mòbil amb les instruccions en valencià-català, fins a jocs infantils, aigües, refrescs, cerveses, productes alimentaris de tota mena, electrodomèstics, ferreteria... El sector més endarrerit, on hi ha més dèficits d’atenció al client en aquest aspecte és encara el farmacèutic, tot i que també s’hi troben alguns productes. Aquest impuls també és evident cada volta més en la gran diversitat de productes etiquetats en valencià-català de marca blanca de supermercats i hipermercats. Fins i tot distribuïdores de fora ja l’estan introduint en l’etiquetatge.

Hi ha, a més, una dada prou significativa pel que fa l’etiquetatge en valencià-català: es pot dir que no hi ha retrocessos. El nombre de productes s’incrementa any rere any, i una volta un producte afegeix el valencià en l’etiquetatge ja no es fa enrere. L’ADEC (Associació de Defensa de l’Etiquetatge en Català) elabora periòdicament un catàleg d’empreses que etiqueten en català. A desgrat que probablement no hi són totes, sí que hi està comptabilitzada una bona part. Per posar algunes dades, l’any 1989 hi havia 308 empreses en el catàleg. El 1994 n’eren 647, el 1997 1046 i el 2004 1717.

L’any 2000 no hi havia cap cervesa en valencià-català. Actualment hi ha com a mínim 6 empreses que etiqueten els seus productes en valencià-català, algunes de manera exclusiva. Pel que fa a les llets envasades el creixement també ha estat espectacular. Llevat d’un cas extraordinari, la totalitat d’empreses amb plantes embotelladores del nostre territori etiqueten ara en valencià-català. Si ens fixem en els productors capdavamters del sector de begudes, per exemple, les empreses amb seu a Catalunya i amb més de 100 milions d’euros de facturació anual, 5 de 8 (un 62%) estan ja etiquetant en català. A més, de les que l’estan introduint, 4 de 5 (el 80%), tenen el primer producte en vendes de l’empresa, el número u, etiquetat en català.

Potser on hi ha hagut un seguiment més clar ha estat en els caves i vins catalans de denominació d’origen. Segons dades de la Plataforma per la Llengua, a partir dels estudis periòdics que realitza, l’augment en aquest sector en els darrers anys ha estat molt notable. L’any 2003 un 25% dels vins i caves catalans de denominació d’origen venuts en supermercats i hipermercats estaven etiquetats en català. A hores d’ara (2006) aquest percentatge se situaria al 90%. És a dir, això correspon a més d’un 300% de creixement de l’etiquetatge en català en només tres anys.

Actualitzant les dades per als 30 vins i caves catalans més venuts, segons dades també de la Plataforma per la Llengua, mentre el 2001 només un estava etiquetat em català (3%), el 2006 ja en són 28 (93%).

En definitiva cada cop hi ha més empreses, especialment grans empreses i multinacionals, algunes de les primeres del seu sector, que s’estan modernitzant, i per tant adequant el serveis vers el consumidor d’acord amb el segle que estem vivint.

Problemes i dubtes sobre l’etiquetatge en català

Tinc facilitats per vendre un producte si etiquete en valencià? Puc vendre més si etiquete en valencià?

Sí. El consumidor valora positivament que un producte estiga etiquetat en la seua llengua. Tot i que una part important dels ciutadans no donen importància a les llengües presents en l’etiqueta, no hi ha rebuig vers el valencià, i en canvi sí que hi ha un sector dels consumidors que té en compte aquest aspecte a l’hora de fer la compra. Malgrat que és un sector minoritari cal dir que; en primer lloc aquesta sensibilització va creixent (cada cop hi ha més gent receptiva a la presència del valencià en l’etiquetatge) i, en segon lloc, que les seues decisions poden influir en el percentatge de vendes.

Generalment el percentatge de consumidors que es fixen en les diferents llengües presents és molt més menut. Tanmateix sí que és important que la llengua castellana sigui present en les informacions bàsiques dels productes si la distribució és conjunta per Catalunya i la resta de l’Estat espanyol, com ho és el portuguès o el francès si la distribució es fa conjuntament en els seus territoris. És lògic, que de la mateixa manera que el consumidor valencià se sent discriminat quan la seua llengua no és present en l’etiquetatge, també se n’hi puga sentir, tot i el menor grau de consciència atenent les enquestes, un consumidor que visca a Castella, Aragó o Andalusia. Evidentment que vendrem més si etiquetem en valencià, i no només pel percentatge de consumidors sensibles a aquestes qüestions, sinó també perquè si no etiquetem en valencià estem perdent tota una sèrie de consumidors com són administracions, organismes i entitats que endegant polítiques de comerç responsable s’han compromès a consumir tots o una part dels productes etiquetats en català. Ser present en les llistes de productors que etiqueten en valencià-català és important ja que bé siga per acords de govern o mocions municipals o altres, molts ajuntaments, Generalitat de Catalunya, universitats, entitats... s’han compromès a consumir productes etiquetats en valencià.