Internet en valencià

Els reptes de futur per a la bona salut del valencià a la xarxa

El valencià-català a internet era anecdòtica fa 16 anys. Va començar a guanyar presencia amb l’aparició del domini .cat, que va néixer el 2006 com el primer a descriure un àmbit cultural. Fins al moment, s’havien usat formes que feien referència a països o a temàtiques, com poden ser el .es per a Espanya i el .org per a organitzacions. El català va ser el primer cas al món a fer aquest pas i s’ha convertit, segons el president de la Fundació puntCAT, Genís Roca, “en una referència” per a tots els que van venir després.

Des del llançament del domini, s’ha assolit la xifra de 112.000 els webs que l’usen, però “no pot ser que aquesta sigui l’única eina per a la preservació de la nostra identitat”. Així ho ha defensat Roca a la Catosfera, on ha celebrat els avenços que ha fet la llengua en l’entorn digital alhora que ha alertat que queda molta feina per fer: “Cal un esforç estructurat de la societat i les administracions perquè les grans plataformes estiguin en català. No pot ser que hàgim de fer campanyes ciutadanes constantment per aconseguir-ho”.

La digitalització dels serveis i l’ús de les dades ha permès que bufi un vent a favor de l’idioma: la personalització. Tal com ha apuntat Roca, els usuaris que volen consumir continguts en la seva llengua ho han de fer saber. “Necessito que identifiquin que jo consumeixo en català, i per això hem d’incidir en la cerca de continguts en català i no en castellà”, ha insistit, i ha posat com a exemple l’ús del català a la Viquipèdia catalana o en la configuració del sistema operatiu del mòbil.

Precisament la personalització és un dels arguments que va a favor de les llengües més minoritàries. Més seguidors no vol dir més persones que consumeixen assíduament els continguts d’un creador, és a dir, no és equivalent a qualitat. Així ho han defensat reiterativament col·lectius diversos que piquen pedra perquè l’ecosistema digital de Catalunya creixi, consideren que passar-se a altres opcions majoritàries com el castellà no pot ser un argument. “Si ho fas per audiència, fes-ho directament en anglès”, ha conclòs Roca, sumant-se a la causa.

Com usem internet?

Més enllà de la llengua, l’ús que en fem de la xarxa és un altre dels elements que mostra si la societat catalana és prou madura digitalment. La pandèmia ha permès parlar d’un accés massiu al teletreball, a les compres en línia i al consum de continguts. “Ha accelerat un canvi que es preveia per d’aquí a uns anys”, ha recordat la directora general de Societat Digital de la Generalitat de Catalunya, Joana Barbany, “hi haurà coses que es quedaran i d’altres que no”.

Ho decidiran les persones, amb l’ús que continuïn fent dels hàbits aplicats durant el confinament, però el canvi ve decidit, en bona mesura, per la relació que estableixin les societats amb la tecnologia. “És la primera vegada que les innovacions incideixen alhora en el sistema productiu i en com ens comuniquem”, ha afegit el president de la Fundació puntCAT, “com a societat les abracem perquè tendim a l’eficiència i a la comunicació, i amb les tecnologies actuals es pot fer”. I és que qui no té un grup de WhatsApp per avisar que arribarà tard al dinar? És l’exemple quotidià que ha usat per il·lustrar com les hem integrat al dia a dia.

Un altre factor té a veure amb l’edat. Per primera vegada, conviuen una diversitat de generacions que apliquen les tecnologies de manera diferent. Tot i això, Roca ha rebutjat usar els anys de cada persona com a element per definir si està digitalitzada o no: “La clau és en quina mena de problemes la usem”. “Els joves la fan servir per socialitzat i fer lleure, mentre que jo l’aplico per coses com analitzar la competència”, ha descrit. L’habilitat i capacitació és relativa, i ha deixat clar que depèn de com s’entén un problema i com s’han incorporat les eines digitals per solucionar-lo.

Com usar les xarxes socials si eres valencià

Vicent Marco

XARXES SOCIALS

COMPARTIR TWEET LINKEDIN MENÉAME

31/07/2018 -

VALÈNCIA. Des de fa uns anys han arribat a la nostra vida per a quedar-se de manera definitiva. Les odiades i estimades xarxes socials han ocupat l’espai morbós que abans molts veïns i veïnes trobaven al desllunat o en les xarrades al bar de la plaça del poble. Però també són útils per a mantindre el contacte amb gent que viu lluny, per a informar-te a l’instant de coses que passen o per a poder mantindre una comunicació molt més directa amb els teus ídols o amb qualsevol empresa. Facebook, Instagram, Twitter, SnapChat: cadascuna té característiques pròpies, però totes tenen alguns trets comuns:

Característiques negatives de les xarxes socials

Exhibicionisme

Especialment en Instagram cal paréixer ideal, aparentar que la teua vida és un somni, que vius sempre rodejat de postals, et passes el dia de festa en festa o viatjant a llocs exòtics i, per tant, repartint enveja entre els teus followers. Allò comunament conegut com a postureig no és res més que presumir bona cosa. La seua paraula favorita és #Patint, i sol estar acompanyada d’alguna foto al costat de la mar.

Impunitat

Insultar des de l’anonimat sol eixir debades, de no ser que sigues un humorista o et claves amb les martingales de la corona o similar, les amenaces poden fer-se tranquil·lament a les xarxes sense conseqüències. Així que voràs insults, gent molt alterada i apologia diversa de la violència o del nazisme. Twitter és com un gran femer per a molta gent que es dedica a abocar allí els residus orgànics més pudents.

Falsedat

Vídeos manipulats, notícies falses, declaracions fora de context… les mentides estan a l’ordre del dia en totes les xarxes socials. De fet Facebook ha hagut de canviar la seua política per a intentar evitar les famoses fake news que foren tan importants perquè Donald Trump arribara al govern dels Estats Units. Així que fiqueu en quarantena qualsevol notícia amb un titular cridaner provinent de mitjans desconeguts. Hi ha famós a qui ja l’han mort més de 20 vegades en les xarxes i continua fresc com una rosa.

Ofesos

Caldria muntar l’Associació Internacional d’Ofesos amb seu a la Comunitat Valenciana. En les xarxes la gent té la pell molt fina i s’ho pren tot en paper de fumar. Qualsevol notícia irrellevant es magnifica, es fa debat de l’anècdota i s’obvien les coses importants. En este context apareixen una legió d’ofesos que criticaran qualsevol comentari. Si dius “bon dia” et contestaran “bon dia serà per a tu”. I així en tot. Per a molts, vivim en una operació a cor obert constant i, clar, cada paraula és qüestió de vida o mort #IroniaOn.

Coses bones de les xarxes socials

Immediatesa

Si està passant alguna cosa important, a l’instant s’ha compartit per les xarxes socials. Si vols ser el primer a assabentar-te d’alguna notícia, vols estar a l'última i no vols perdre comba, has d’estar atent a tot el que diuen les xarxes. Tendències de moda, fitxatges esportius, anuncis d’empreses o famosos, tot es comunica primer per xarxes.

Tasca social

En ser uns mitjans de comunicació instantanis que arriben a molta gent, també tenen usos positius com el de trobar donants, persones desaparegudes, o trobar llar per a animals abandonats. Les xarxes ajuden i molt a què moltes persones tinguen accés a un lloc on demanar ajuda, i hi ha casos de cotxes furtats recuperats o d’atracadors identificats gràcies a les xarxes.

Amistats

Si fa molt de temps que obrires un compte de Twitter o Facebook segurament has acabat quedant en persona amb alguns dels teus “amics virtuals”. Diuen que els que s’assemblen es troben, i en este cas és molt fàcil trobar a gent que et siga afí (per exemple, musicalment). Així que és facilita molt la tasca de fer amics i trobar a gent amb la qual compartir comentaris i algun café. L’Instagram o Snapchap en canvi es gasten més per al festeig, i més d’un i més de dos ha trobat “arreglo” arran d’algun missatget privat.

Mantindre el contacte

A banda de fer noves amistats pots mantindre el contacte amb antics amics de l’Erasmus, familiars que viuen lluny, antics alumnes del teu col·legi, o qualsevol persona que has conegut en algun moment de la teua vida. No hi ha pràcticament ningú que no estiga en alguna xarxa social, i per tant és una ferramenta ideal per a assabentar-te de com li va al teu amic. De fet és habitual organitzar quedades, reunions d’antics alumnes o qualsevol esdeveniment pel Facebook.

Proximitat

Gràcies a grups de WhatsApp que funcionen com l’antic ban, i a pàgines de Facebook dels pobles, podem informar-nos i fer demandes directes als responsables municipals. Encara que de vegades estos grups es convertixen en armes de doble fil i alguns veïns aprofiten per a criticar una vegada darrere l’altra la tasca del seu Ajuntament, també ajuda a estar més informats i millorar qüestions diàries dels nostres pobles.

Personatges de les xarxes

El hater

Eixe que odia més que un valencià la paella amb xoriço. Un personatge que utilitza, normalment des de l’anonimat, les xarxes per a vomitar odi. El hater es passa la vida insultant, assetjant, i ridiculitzant a qui no pensa com ell. Sol ser gent sense massa vida social, covard, i que s’ajunta amb els que pensen com ell per a crear un grupúscle odiós de gent intolerant i sense empatia.

Influencer

Els antics líders d’opinió s’han substituït ara per personatges en molts casos anònims, que han acumulat molts seguidors. Les marques es barallen perquè les estrelles de les xarxes, especialment a Instagram o Youtube, utilitzen els seus productes. Ells s’han convertit en model per a molta gent, especialment joves, que aspiren a tindre la vida que els seus ídols projecten a les xarxes socials. A una amiga fa uns mesos li va passar en Benassal que estava fent-se una foto a les sabates en la neu i una dona major li va preguntar “no seràs tu una fluenser d’eixes?”.

El community

Es la persona que està darrere de les xarxes socials d’una marca/empresa/personatge públic. Ha de deixar en bon lloc a l’empresa, lidiar amb els haters, contestar peticions i problemes, potenciar la imatge de marca, crear el contingut que publica sota el nom d’altre… i tota eixa responsabilitat normalment per un sou miserable. Alguns com el de Cruzcampo o el de la Policia són famosos per la seua forma divertida de comunicar, en canvi altres han fet errades històriques que han acabat als diaris i... amb ells al carrer.

El famós

Els famosos ja no són només futbolistes, cantants o artistes, ara són marques personals. Així que tots ells tenen comptes en les xarxes on a banda de contar detalls de la seua vida, creen un discurs de naturalitat i informen de les seues activitats. Si publicaran nou disc, han fet alguna tasca solidària o tenen com a patrocinador una marca concreta, t'assabentaràs de tot i de molts més gràcies a les xarxes del teu ídol.

Temes sensibles en les xarxes socials valencianes

Les xarxes socials valencians tenen algunes particularitats que cal tindre en compte. Si t’agrada l’allioli i eres un poc xafaxarcos, no t’ho penses i parla d’estos temes. En canvi si no t’agrada el fang, els insults, els atacs gratuïts i els maldecaps, millor evita estes converses.

La llengua

Hi ha un grup xicotet però sorollós que es dedica constantment a reivindicar, quasi sempre en castellà, les Normes del Puig i a qüestionar la unitat de la llengua. Així que si tractes algun tema lingüístic, no importa el que diguen els lingüistes, t’atacaran a la jugular sense miraments. Això també implica evitar parlar del repoblament, del decret de plurilingüisme i inclús dels programes d’À Punt. Per molts arguments que tingues no tractes este tema o acabaràs rebent amenaces de patir un atemptat com el que patiren Joan Fuster o Sanchis Guarner.

El tràfic

Ara bé, la llengua no és l’únic tema perillós per a la teua salut mental. Tant si ataques com si defens les polítiques de mobilitat de l’equip de govern de l’Ajuntament de València, preparat per a la guerra. Pro ciclistes i anti cotxes per un costat, amants de les quatre rodes i negacionistes de la contaminació per altre. Basta comentar “que bé passejar en bici per València!” per a començar una guerra. Evita especialment nomenar a Grezzi, parlar de les passarel·les de l’avinguda del Cid o d’aparcar en el carril bus si no vols entrar en un debat inesgotable.

La gastronomia - símbols

El menjar normalment provoca debats divertits i més distesos que la resta de temes, però no per això menys exaltats. Quan apareix un atac o un comentari sobre algun dels símbols de la nostra gastronomia, un exèrcit de valencians furibunds atacaran sense pietat a l’autor del comentari. La gastronomia és un símbol important, però ningú arriba a les mans per este tema. En canvi si toques la bandera, l’himne o la religió, ausades ma vida la riuada d’atacs enfrontats que pots provocar.

Presos polítics / polítics presos

Qui no vulga pols, que no vaja a l’era. Així que evita traure a col·lació qualsevol tema relacionat amb Catalunya. Res de presos polítics o polítics presos, no faces referència al referèndum ni als polítics exiliats o fugits, i per descomptat evita ficar-te un llacet groc en el perfil. Jo t’ho he avisat, l’odi als veïns del nord fomentat pel govern central està en el seu nivell màxim i no pots dir ni tan sols que t’agrada el cava, el pa amb tomaca o el fuet.

Bones o roïnes estan ací per a quedar-se i cal saber utilitzar-les. El millor que pots fer és usar-les amb moderació, sense fanatismes, ficant-te al lloc de l’interlocutor i amb coneixement. Perquè, com recomanava Joaquín Sabina per a viure 100 anys: “reduce la velocidad, mantente dentro de la ley, vacúnate contra el hacer, haz músculos de 5 a 6”, en una cançó en la qual ara afegiria “passa de fer mala sang en les xarxes socials”.

Va.cat, una alternativa a Wetransfer.com per compartir arxius pesants

Aquestservei, gratuït i en català, ens permet compartir per Internet arxius de fins a 2GB fent servir les adreces de correu electrònic i amb algunes opcions de configuració per personalitzar la tramessa.

La Fundació puntCAT i l'empresa Dinahosting han llançat Va.cat, un servei molt semblant al que ofereix el ben conegut Wetransfer.com, iniciativa privada que es troba en llengua anglesa.

Segurament t'hauràs trobat moltes vegades en la següent situació: vols adjuntar un o diversos arxius a un missatge de correu electrònic per fer-los arribar a una determinada adreça de correu electrònic, però quan fas clic al botó d'enviar el servidor de correu et diu que el pes del que estàs adjuntant excedeix el màxim permès.

Fins ara, una bona opció per poder fer-ho satisfactòriament ha estat recòrrer a Wetransfer.com. Amb aquest servei web indiquem la nostra adreça electrònica i la de la persona destinatària, adjuntem els arxius i fem clic al botó "transferir". De la mateixa manera que també fa Va.cat, els arxius romandran al servidor del servei durant un determinat període de temps fins que el receptor o receptora vegi un avís a la seva bústia de correu electrònic i els descarregui a partir d'un enllaç. Passat aquest temps ja no estaran disponibles.

Tant l'un com l'altre són serveis molt fàcils de fer servir i no obliguen a crear un compte. En el cas de Va.cat podem fer algunes configuracions de l'enviament. Podem 'enviar' (tot i que no enviem, sinó que compartim) entre 1 i 4 arxius a diverses adreces de correu electrònic sempre que el pes total no sobrepassi els 2GB .

També podem escriure un missatge que acompanyi la tramesa; escollir si volem que els arxius siguin públics, estiguin xifrats o vagin protegits amb contrasenya; triar (entre 1 i 15 dies) quan volem que caduqui la data de descàrrega, i especificar el nombre de vegades que aquesta es faci.

ÍNDEX

Accedir a Va.cat

Introduir les adreces de correu electrònic

Arrossegar arxius

Acceptar les condicions i... VA!

Descarregar arxius

Opcions avançades

Accedir a Va.cat

Per poder fer servir aquest servei accedirem a la seva pàgina web escrivint la LUR "va.cat" a la barra d'adreces i prement la tecla "Intro". Com ja vam comentar més a dalt, no cal que creem un compte.